Migrar a Microsoft 365 sense aturar el negoci: guia per a empreses de Barcelona
Fases reals d'una migració de correu i fitxers, errors habituals, llicenciament i seguretat posterior al desplegament.
Una migració a Microsoft 365 mal planificada es nota en dos llocs: en el correu que no arriba i en la carpeta compartida que ningú no troba. Amb mètode, l'usuari només hauria de notar que el dilluns tot va més ràpid.
Fase 1: inventari i decisions prèvies
Bústies i la seva mida, llistes de distribució, bústies compartides, dominis i registres DNS, volum de fitxers i la seva estructura de permisos, aplicacions que envien correu (ERP, escàners, web) i equips amb versions antigues d'Office.
Aquí també es decideix el model de llicència: Business Standard cobreix la majoria, Business Premium hi afegeix Intune i Defender —gairebé sempre rendible— i E3/E5 només té sentit per damunt de 300 usuaris o per requisits concrets.
Fase 2: presincronització i finestra de tall
El correu es copia en segon pla durant dies mentre el sistema antic continua en producció. El tall real és només el canvi del registre MX, amb una sincronització delta posterior de minuts.
Els fitxers segueixen la mateixa lògica: sincronització inicial a SharePoint, congelació breu el divendres a la tarda, delta i obertura el dilluns amb les unitats de xarxa ja reassignades.
Errors que veiem cada mes
No configurar SPF, DKIM i DMARC: el correu acaba a la safata de brossa i el domini queda exposat a suplantació. Migrar l'estructura de carpetes tal qual, arrossegant vint anys de permisos trencats. Oblidar la impressora multifunció que escaneja a correu. I no formar els usuaris: la resistència al canvi costa més que la tecnologia.
Després de migrar: seguretat i còpia
MFA obligatori, accés condicional per país i dispositiu, bloqueig de l'autenticació heretada, protecció antiphishing i còpia de seguretat externa del tenant. Sense aquests cinc punts, la migració està a mitges.
